Plaça de forma trapezoïdal, més ampla a la banda de llevant, que va estrenyent-se cap al Portal de Sanou o de Cervera, on es converteix en un estret corredor. És una plaça porxada on podem veure-hi porxos de diferents èpoques i en diferents estats de conservació. Alguns pilars són monòlits i molt rodons i altres són més quadrats o elaborats amb diferents carreus de pedra; alguns porxos són arquitravats, altres amb arcada de mig punt i altres amb arc apuntat.
Cal destacar les balconades de ferro forjat que decoren les façanes d'algunes cases (segle XVIII).
Segons mossèn Joan Segura, Santa Coloma constava inicialment de tres nuclis de població; els documents parlen de la Pobla de Montpaó i la Vila Nova, citada en un document del 1244. Aquests nuclis devien anar eixamplant-se i més tard foren circumdats per una muralla. Això explicaria l'existència de grans espais sense edificar en època medieval i un d'ells corresponia a la Plaça Major, coneguda com a 'Plaça de les Eres', ja que era on es batien les collites.
Entre 1192 i 1215 hi va haver un fort creixement demogràfic a la vila i es va expandir el nucli urbà amb l'obertura del C/ del Mig, que connectava la Carlania amb el Castell, i el C/ Major, que connectava la Carlania amb l'església parroquial, quedant així comunicats els tres nuclis de poder. Del 1222 data el privilegi del mercat setmanal dels dilluns, concedit pel rei Jaume I a instàncies del seu amic i company d'armes Pere II de Queralt, que ha perviscut fins als nostres dies. La plaça va ser porxada des de molt antic com ho mostra un document de 1390.
A la part on s'estreny fins a arribar al portal del Sanou hi havia l'antic hospital de Santa Magdalena, documentat des del segle XIV però fundat, probablement, a finals del XIII. Al 1922 es va traslladar la seva façana gòtica al Pati del Castell. En aquest punt també hi havia l'anomenat Forat Micó, un carreró sense sortida que anava des de l'extrem de la plaça fins a la paret de muralla del castell (ja no en queda res). Al 1942 l'Ajuntament procedia a la pavimentació en formigó del centre de la plaça i, un any més tard, al 1943, s'hi va col·locar la Torre del rellotge. l'any 2001 es va procedir a formigonar tota la plaça a peu pla i la Torre del rellotge fou desmuntada degut a la construcció d'un pàrquing sota la plaça. Els porxos es van conservar i popularment s'anomenen 'les voltes'.
Hi ha porxos en molt bon estat que s'han restaurat recentment i altres que estan en molt mal estat.
CARRERAS TARRAGÓ, J. M.: Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Sta. Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Sta. Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició).