El Pont Vell és un pont medieval de quatre ulls amb uns bells esperons centrals amb fragments d'un escut de la vila i d'imatges disposades amb una disposició del tot irregular i sense mostrar un sentit iconogràfic lògic, cosa que ens fa pensar que pot ser que aquestes pedres formessin part d'escultures destinades a la portalada de Santa Maria que es va refer al segle XVII, però que no fossin acceptades perquè la seva qualitat artística era més que insuficient per a tal obra; llavors l'Ajuntament se les hauria fet seves a finals del segle XVIII per a reparar el pont.
El Pont Vell sembla tenir uns origens probablement romans tot i que l'actual és una insigne obra medieval del segle XII, emplaçat a la sortida del Camí Reial que passava per la vora del primitiu Montblanc, al final del futur raval. Aquest pont ha resistit el pas de la història, fortes riuades, guerres i intents de demolició com el del 1882, refent-lo diverses vegades, com els anys 1634, 1883, 1889 i l'última del 1966. Antigament, s'aixecaven dos arcs (un amb la figura de l'Àngel de la Guarda i l'altre amb l'escut de la vila) a banda i banda del creuer. El 1845 s'enderrocà l'últim arc que quedava per facilitar el pas de carruatges i, amb les seves pedres, s'adobà el Raval i el mateix pont, fet que hi ha qui utilitza per explicar la presència d'escultures a la part central del Pont Vell.
Bo.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 106.