És un gran pont de pedra, que aixeca una calçada empedrada de 10 metres d'amplada, en molt bon estat de conservació. És un pont que es troba al mig del bosc i que aparentment no té cap sentit la seva presència en aquell lloc.
Les intermitències en el treball (1806/ 1817/ 1844) per la construcció del pas del coll de Lilla, que escurcés el recorregut de Lleida a Tarragona a un dia i mig en carro, va fer que s'elaboressin dos traçats diferents per la carretera definitiva. El primer traçat era més curt i menys costerut, seguint més l'antic camí direcció Fontscaldes. El definitiu deixava Lilla sota la carretera. Pel primer projecte es va bastir el Pont de la Rovina, conegut així per ser a la partida de la Rovina, molt proper al casc urbà i que és un testimoni clar del malbaratament dels fons públics. És un element que sorprén a qui no coneix la història de la carretera perquè desconeix quin sentit té el pont allà enmig del no- res.
Bo.
- GRAU I PUJOL, Josep M. T.; PUIG I TÀRRECH, Roser: Lilla. Aproximació a la història d'un poble, Lilla (Montblanc), Edita Parròquia de Sant Joan Baptista de Lilla (Conca de Barberà), 1996. Pàgina 115- 117.