Construït en l'àmbit dels diversos locals situats a l'ala est del claustre, que constitueix una unitat. Obra de pedra (carreus regulars). Presenta una volta de canó lleugerament apuntada, marcada per una gruixuda imposta, sense cap altra ornamentació. Aprofita un espai que resta entre un dels murs i l'escala que va al gran dormitori. S'hi obren dues portes de mig punt i adovellades que menen a dues petites cambres amb la mateixa volta de canó que el locutori.
Les donacions documentades (1243-1250) i les cartes de visita del període situen l'obra cronològicament. Una donació de l'arquebisbe de Tarragona anomena l'obra del locutori. Tots els edificis que toquen a la galeria est del claustre major (sagristia, capítol,...) es construïren en aquelles dates de forma ràpida per a poder bastir al damunt el dormitori monacal segons les regles de construcció de l orde. És un moment de febril activitat per a dotar el cenobi d'edificis per la seva funcionalitat.
Bo.
Cal no confondre amb el locutori dels conversos.
-Finestres,J.:Historia de el Real Monasterio..., Vol. II, p. 395.
-Altisent, A.:Història del Monestir de Poblet.Poblet,1974,pp.163-165 i 174.
-Arxiu Fotogràfic de Poblet.
-Arxiu Mas-BCN.
-AHN.Poblet.Cartes de Visita.
-Altisent,A.:Administración y economía del Monasterio de Poblet durante la Edad Media.Tesi Doctoral.UB.