Font del poble, presenta una certa estructura triangular. Presenta cinc brocs dels quals només tres funcionen. La seva part superior presenta la inscripció. La font fou reformada l'any 1986.
L'aigua neix en una mina que s'endinsa fins a la veïna parada del Senyor. Amb el seu cabal es reguen (o es regaven) els "horts de Castell". També des de molt antic la seva aigua havia estat utilitzada per l'abeurador del bestiar i per als rentadors comunals.
És la font de Barberà, històricament. Documentada el 1175. El segle XVIII, concretament el 1772, com tantes altres fonts d'arreu, la Font Vella fou convertida en font monumental de caràcter barroc. Es construí un mur exempt de coronament curvilini simètric amb cinc canelles de ferro i una pica de pedra al peu, d'on l'aigua sortia canalitzada vers els abeuradors i els rentadors construïts aleshores al costat. Aquests foren disortadament enderrocats l'any 1983. A la plaça que hi ha davant de la font, l'any 2008, s'hi col·locà una reproducció de la creu de terme de Santa Anna de Montornès. Es recuperava així una vella tradició, car fins al s. XIX a Barberà hi havia set creus de terme (a la Font Vella, al Portal de Baix, al Camí de la Pedrera, al Camí de Montblanc, al Camí de Sarral i al Portal de Dalt).
Declarat BCIL pel Ple del Consell Comarcal en sessió del 21 de març de 2016.
Bo.
Plaza, Carme (1990), Història de Barberà a través dels noms, Excma. Diputació de Tarragona, Tarragona.pàg. 109-110.
Joan Fuguet & Carme Plaza (Coord.), (2008), Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art, Consell Comarcal & Cossetània, Valls.