Esteles funeràries discoïdals. De la primera es conserva només el disc, aprofitat en una font pública. Té un diàmetre de 40 cm i està decorada amb una mena de crismó o creu de sis braços.
La segona està encastada dalt d'un mur proper a l'església.
No es disposa de dades concretes sobre aquests elements.
El poblament de Senan data de finals del segle XII i la construcció de l'església de finals del segle XIII. Al segle XIV la vila va perdre gran part de la seva pobla fins al punt que el 1497 només hi vivien 3 famílies, situació aquesta que es perllongà fins al segle XVI.
No s'han pogut localitzar.
MENCHON I BES, Joan: Arqueologia funerària medieval a la Conca de Barberà. Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 1996, pàg. 122.