Monument funerari megalític construït amb grans pedres planes. Petita cambra, generalment de planta trapezoïdal, rectangular o quadrangular, tancada per tots 4 costat amb lloses de pedra verticals. Estaven coberts per un túmul (massa de terra i pedres que cobria els monuments megalítics funeraris). És la mostra d'enterrament funerari del neolític, que es conserva, més meridional de Catalunya.
Datable entre el Calcolític fins al Bronze Mig (-2200 / -1200)
Descobert per Salvador Vilaseca a mitjans de la dècada de 1940, exhumant-hi dos esquelets, un de masculí i un de femení, en posició de cúbit supí. Pel que fa a les restes d'aixovar, es localitzà un collaret de petxines, fragments de ceràmica de vora exvasada, 12 denes discoïdals de "cardium" i alguns fragments de ceràmica llisa.
Pol. 6 Parcel·la 106
Ref. cadastral 43103A006001060000MP
Faltaria algunes parts del que constituïen antigament la cista. Però dels elements que tenim es conserven força bé.
Forma part de la Carta arqueològica de Catalunya.
http://www.terra.es/personal5/ealegrev/biblioteca/dolmen.htm
Salvador Vilaseca Anguera. "El primer sepulcro megalítico de la provincia de Tarragona. La cista dolménica del Bosc del Pla de la Sala, de Passanant" a Empúries. Revista de món clàssic i antiguitat tardana. Núm. 11(1949)