La seva porta és d'arc escarser, amb guarnició de l'anagrama de Maria i un ull de bou al bellmig. La façana està coronada per dues espadanyes de maó.
Les restes de l'antiga església romànica han estat descobertes recentment. Es poden apreciar algunes filades del mur de migdia i l'inici de la curvatura de l'absis, que podrien ésser construïts a finals del segle XII. Aquesta petita església fou enderrocada per aprofitar els seus carreus en la construcció de l'actual. A la llinda d'aquesta església nova hi ha gravat l'any 1814, data en què segurament va enderrocar-se la petita església romànica.
El primer document sobre l'església data del 1150, en el llegat que Ramon de Cervera i la seva muller Ponceta feren al capellà Pere de Pinós. La parròquia de Glorieta tenia com a sufragànies les de la Sala de Comalats i Fonoll. Al s. XIX es refeu l'església aprofitant els carreus de l'antiga església romànica. El mes de novembre de 1995 es van portar a terme obres a l'església per evitar la humitat consistents en la col.locació d'una planxa de formigó i tela asfàltica a la part posterior de l'església.
Al fossar situat al costat de l'església es va trobar una estela discoïdal.
Fins el 1974 a la parròquia hi havia una bella creu processional gòtica, feta d'argent i amb esmalts. Actualment està dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.
Cada any es trasllada al poble per la festa patronal.
Al Museu episcopal de Vic es conserven 3 compartiments del retaula de l'església romànica realitzats per Ramon de Mur.
Bo.
ESPINACH, M. I ROCA, J.: "El gòtic internacional a Glorieta" a Plaça Major, 3 (1r trimestre de 1995), p. 12-13