Només en resten unes roques una mica més altes, on hi podia haver hagut la torre, i una esplanada que fa (o feia) d'era i que devia d'ésser el lloc on fou construït el cos principal de la fortificació.
El terme de Vilanova de Prades és esmentat per primer cop l'any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants de Prades. El 1163 el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l'Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell. El 1175 el mateix monarca, després de delimitar el terme de Vilanova, concedí als seus habitants les mateixes franqueses que tenien els pobladors de Prades. El 1180, en el seu testament, Pere de Savellà, deixà al seu fill Eimeric, casat amb Elisenda, el castell de Vilanova, el qual, segons aquest document, tenia en feu pel rei. El 1324 el castell i terme fou integrat dins el comtat de Prades que creà el rei Jaume II a favor del seu fill Ramon Berenguer.
No en queden restes visibles.
DALMAU: Els castells de Catalunya, vol IV, pàg. 396
CARRERAS CANDI: Geografia general de Catalunya