Església romànica del castell de Santa Perpètua, posteriorment esdevení església parroquial del poble. Dedicada a Santa Maria. L'edifici actual fou construït a inicis del segle XIX, d'estil barroc. El seu estat actual és ruïnós. Aquesta església substituí una construcció romànica documentada l'any 1172. De la primitiva església romànica només resta la porta d'accés tapiada durant la darrera reforma. Es tracta d'una porta feta mitjançant un arc de mig punt, adovellat i sense cap mena d'ornamentació. Les impostes de l'arc es destaquen del mur constitueixen l'únic element de resalt de l'obertura. Respon a una tipologia molt usual extremadament senzilla, molt habitual a la zona (Aguiló, Figuerola, Guialmons, etc.)
L'església és d'una nau de planta rectangular de 20,5 x 10,8 m. dividida per contraforts i els corresponents arcs en cinc trams. El campanar, emplaçat al primer tram, té una alçada de 17,7 m. i es divideix en dues parts. Els murs tenen un gruix de 65 cms i estan fets amb maçoneria ordinària.
La primera menció documental d'aquesta església data de l'any 1172, en el testament del cavaller Pere Anguera. La seva construcció es suposa una iniciativa dels Cervelló, o bé per alguns feudataris d'aquesta família, als quals ha de correspondre el sepulcre, totalment malmès, que es conserva a l'interior de l'edificació barroca, en una de les seves capelles.
Fou utilitzada per al culte religiós fins al 1935, data en que se'n va cremar l'interior. Durant la guerra civil del segle XX l'immoble va servir de magatzem i de garatge. Després de la guerra restà abandonat.
Dolent
-Miquel, M.; Santesmases, J.; Saumell, D. (1999): Guia dels castells del Gaià. Col.Les Guies de l'IEV, vol.I. Ed. Cossetània, p.87
-ESPAÑOL, F. (1991): l'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà. Monografies IV. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, pp.303-306