És un palau d'estil gòtic, però molt modificat per les diverses construccions i afegits fets al llarg del temps. S'ha de destacar la seva façana de carreus treballats, amb quatre esvelts finestrals tripartits de les conegudes com a coronelles culminades per arcs trilobats. La porta principal és feta amb un arc de mig punt que presenta unes enormes dovelles. Hi ha altres portals també fets amb arc de mig punt. La planta baixa té un seguit molt nombrós de grans arcades, envoltant un espai central (que potser delimitava l'edifici original), on es conserven els cups i un fragment de l'antic enteixinat cremat. Una gran escalinata de pedra condueix a una esvelta galeria porxada bastida en el transcurs del segle XVI. D'aquest primer pis s'ha de fer especial esment de l'allargada sala noble amb dues portes d'accés amb arcs de mig punt i una part de l'antic enteixinat medieval que s'ha conservat al sostre, on encara podem observar uns hàbilment tallats escuts dels Alenyà. Abans de la restauració portada a terme pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l'edifici tenia un terraplè aixecat a nivell del primer pis, ocupant el pati.
El Palau Alenyà es troba a l'extrem de l'antic call jueu i la seva rehabilitació ha fet que sigui un dels edificis civils que es mostren amb més claredat com a exponent del passat pròsper de Montblanc. Els seus propietaris van ser la nissaga dels Alenyà (una de les famílies més destacades de Montblanc el segle XIV pel paper militar i clerical que van ocupar) i possiblement també dels Conesa (segles XV- XVII). Després va passar al llinatge dels Aguiló (mitjan segle XVII- 1862), els quals van veure el seu palau cremat l'any 1822 per les tropes constitucionals, fet que provocà el renom popular de "casa cremada dels Aguiló".
Al segle XVIII es va procedir a l'obertura d'uns balcons a la façana, que la van enlletgir de forma considerable. A l'interior també s'hi van fer obres que van destruïr l'escala principal.
El Palau Alenyà durant un temps va estar abandonat, va ser reconvertit en Cafè, va ser local de diversitat de societats i, fins i tot, va ser una granja de gallines.
Des de l'abril de 1999, després de ser restaurat i rehabilitat encertadament, és la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Bo.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 92.
- RECASENS I LLORT, Josep: Guia turística de la Conca de Barberà, Montblanc, Impremta Requesens, 1996, pàgina 135- 136.
- BADIA I BATALLA, Francesc; BALANYÀ I MOIX, Ismael: Guia turística de Montblanc, Montblanc, Impremta Requesens, 1992, pàgina 112- 113.