L'antic hospital és un edifici de planta trapezoïdal, amb les diverses dependències comunicades per un petit claustre central de dos pisos. La façana que dóna al Raval és simètrica respecte el portal adovellat d'entrada, a la part superior del qual hi ha esculpida la imatge de Santa Magdalena sobre un elegant escut de Montblanc i, també en aquest portal, hi ha els escuts de les famílies Ros i Janer. La porta principal condueix a un ampli i alt vestíbul on es troba una esvelta escala que dóna pas a la planta noble (antigues sales dels malalts) a través d'una porta dels segles XVII- XVIII, profusament decorada, amb dos àngels que aguanten l'escut del municipi. El proporcionat claustre, a semblança d'altres hospitals del s. XV del Principat de Catalunya, ocupa la posició central de l'edifici i té tres pisos. A la planta baixa, les arcades són fetes a partir d'arcs apuntats mentre que els arcs del primer pis són carpanells, de la mateixa manera que ho era l'arc de la porta d'accés a la planta noble. Al mig del claustre hi ha una cisterna amb un escut de la vila. El paviment fet amb pissarres i palets de riu és l'original del s. XVI. També podem observar una modesta galeria a les golfes.
Malgrat que l'hospital ja apareix documentat el novembre de 1266 en el llegat testamentari de Ramon Sala, no és fins acabar-se les reformes fetes entre 1490 i el 1515 quan adoptarà la seva actual fisonomia d'arquitectura amb elements gòtics i renaixentistes. La reunificació de l'hospital de Santa Magdalena i el de Sant Bartomeu amb la concentració dels hospitals a Sta. Magdalena va ser la causa de la prosperitat que va motivar la construcció del nou edifici. El 1496 els encarregats de fer el fogatge de la vegueria es van reunir en aquest hospital. Inicialment, la Confraria dels Pobres de Jesucrist s'encarregava de l'hospital, recollint pobres, pelegrins i malalts, atenent les seves necessitats i proporcionant assistència mèdica a la població.
Mitjançant conveni amb l'ajuntament, a partir del 1853 s'hi va instal·lar una comunitat de germanes carmelites que van ensenyar les noies de la Vila durant 74 anys.
Després de diferents vicissituds (el 1934 s'hi ubica un consultori mèdic, les escoles es mantenen en aquest lloc fins el 1951, celebració d'exposicions d'art i després és la seu de l'Escola d'Arts i Oficis), el 1953-'54 l'edifici torna a ser de propietat municipal a causa de la permuta feta amb el convent de la Mercè amb l'arquebisbat.
Després d'instal·lar-s'hi l' empresa tèxtil Puntextil entre els anys 1962 i 1965, l'abandó de l'edifici va derivar en l'enrunament gradual del conjunt. Aquest enrunament gradual va ser aturat quan la Generalitat va iniciar les obres de rehabilitació que finalitzaren el 1982 en inaugurar-se l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.
Actualment, l'Antic hospital és la seu de l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc i del Centre de Recursos Pedagògics de la Conca de Barberà.
Bo.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 83-86 i 118.