Antics abeurador i safareig públic del poble, avui en desús. Construït mitjançant lloses de pedra verticals. L'aigua prové de la Font Vella, situada tot just al seu costat.
El segle XVIII, concretament el 1772, com tantes altres fonts d'arreu, la Font Vella fou convertida en font monumental de caràcter barroc. Es construí un mur exempt de coronament curvilini simètric amb cinc canelles de ferro i una pica de pedra al peu, d'on l'aigua sortia canalitzada vers els abeuradors i els rentadors construïts aleshores al costat.
Núm. Registre / Catàleg: 9060-I
Malgrat no tenir una data de construcció, hom creu que deu ser coetània a la Font Vella.
Declarat BCIL pel Ple del Consell Comarcal en sessió del 21 de març de 2016.
Molt bo.
Canela, RM, Martínez, M., Vivancos, I. Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Valls: Cossetània Edicions, 2006, pàg. 79
Plaza, Carme (1990), Història de Barberà a través dels noms, Excma. Diputació de Tarragona, Tarragona.pàg. 109-110.
Joan Fuguet & Carme Plaza (Coord.), (2008), Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art, Consell Comarcal & Cossetània, Valls.