La porta principal s'obria al capdavall del carrer de les Parres, avui plaça de Sant Miquel. Constava de 6 torres amples i quadrades i tenia entrada a tramuntana amb una torre gruixudíssima, la més gran de totes, dita del Matxo. Dins del castell hi havia una gran plaça d'armes i la fortalesa, que constava de planta baixa i dos pisos. Consta d'església, presó, graner, cups, cuina, palau del Comanador, etc. Encara poden veure's panys de mur i fragments com la torre sud.
En el darrer quart de segle XII apareix en els documents una distinció entre el que es designa com l'Espluga superior, sobirana o alta, i l'Espluga jusana 'sotirana' o baixa. El paratge avui anomenat 'el Capuig', (el punt elevat de la vila) pertenyia a Ponç Hug de Cervera, que hi va fer una 'forteda' contra els sarraïns. En el s. XIII per cessió dels drets dels Torroja i l'ordre de l'Hospital, senyorejaren així a l'Espluga sobirana i els hospitalers de la jussana, uns i altres establiren concessions i drets de possessió, i en l'any 1357, Pere 'el Ceremonios' va vendre al gran prior de Catalunya tota jurisdicció damunt l'Espluga inferior i superior.
El conjunt del castell subsistí fins a la guerra civil del Set Anys, quant havent-s'hi fet forts els lliberals al pas d'una divisió carlina, fou destruït. Com que pertanyia a l'ordre de St. Joan, és vengué amb la desamortització i hom el va comprar per aprofitar-ne la pedra destinada cap a la construcció de l'església.
- Inclòs en el Catàleg municipal del POUM amb el codi BIAAH-Mo3
- Inclòs en l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat.
- Inclòs en el Registro de bienes inmuebles de l'Estat espanyol amb el codi (R.I.) - 51 - 0006622 - 00000
- Declarat monument pel decret de 22/04/1949 publicat el 05/05/1949
en aquest registre estatal els murs del castell tenen el codi (R.I.) - 51 - 0006623 - 00000
La façana i la torre sud del castell encara es poden veure, sobre tot al c. Bonavista i voltants, ja que part de la seva estructura es van convetir en el bassament de noves construccions.
Restes molt fragmentàries.
Les pedres del castell van ser aprofitades per edificar la nova església.
Josep Miquel, al 'Butllet í Arqueològic' Tarragona, 1933. 'Els castells Catalans ', lV (Barcelona, 'Rafael Dalmau, editor', 1973). Agustí Altisent, 'un poble de la Catalunya Nova els segles Xl i Xll. l'Espluga de Francolí de 1079 a 1200' a 'Anuario de Estudios Medievales' (Barcelona, 1966) J. Miret l Sans, 'Les cases de templers i Hospitalers' Barna., 1910).