En realitat es tracta d'un conjunt format per dos molins fariners dels qual només se'n conserva un.
D'estructura rectangular, amb teulada a doble vessant, té redossat a un costat, el contrari al riu, la bassa, de la mateixa forma geomètrica, d'on rebia la força hidràulica per moldre. El molí tenia dues moles per moldre, una per blat i l'altre per llegums. Ara només en resta una dins del molí, a la planta baixa on hi havia l'obrador. Al primer pis hi havia les habitacions de la llar amb el forn de pa i al segon pis més habitacions i les golfes, una sala molt gran que curiosament li deien el mirador, com en els molins paperers.
El molí d'Oli era al davant; els separava el camí. De l'edifici només s'ha conservat la planta baixa, amb la coberta transformada en terrassa, la qual cosa fa que passi desapercebut. No obstant, en aquests baixos del trull d'oli s'han conservat, en bon estat, la mola cònica que era moguda per animal i la base esfèrica on s'aixafaven les olives, tot de pedra. L'edifici tenia la semblança, en el pisos superiors, al d'un molí paperer amb les curioses finestres.
Se'n tenen notícies del 1734. Conta la veu popular que s'hi arribà a destil·lar aiguardent de forma irregular.
Abandonat pels vols del 1920.
Ruïnes