Es tracta d'una bella edificació de dos cossos: el pou i l'edifici annex amb l'obrador i l'habitatge del moliner. El pou està constituït per un conducte vertical de secció circular construït amb pedra picada pel qual circulava l'aigua procedent de la bassa del molí en direcció als ginys inferiors que feien moure la roda. Element important del molí, ja que com més alçaria, més pressió tenia l'aigua.
Al damunt del pou es bastí una torre fortificada de planta rectangular, l'accés al seu interior es feia a través d'una porta adovellada. Posteriorment, la torre fou emprada com a colomar. L'obrador, situat vora la torre, està compost per una sala coberta per una volta de canó amb les parets de pedra. L'estança encara conserva les dues moles. Sota l'obrador es troba el cacau, cambra on es trobava el rodet o turbina que era mogut per l'aigua, abans d'escolar-se cap a la bassa. Damunt de l'obrador es troba l'habitatge del moliner, es tracta d'una sala coberta per un sostre amb dos arcs apuntats. El seu accés des de l'exterior és a través d'una porta dovellada. Un segon pis, edificat posteriorment, també serviria d'habitatge, i és on es troba la porta que connecta amb la torre.
La seva construcció data del segle XIII amb afegitons posteriors. Va funcionar com molí de blat fins a mitjans del segle XIX.
- Inclòs a les Normes subsidiàries amb el número 4. Protecció de nivell 2.
- Inclòs en l'Inventari del patrimoni de la Generalitat.
- No inclòs en la base de dades de Bienes culturales protegidos del Ministerio de Cultura.
- Declarat BCIL per Consell Comarcal: 28/09/09
Bo
Aigües avall del molí es poden veure encara les restes d'un altre molí que n'aprofitava l'aigua.
-Palau, S.: Inventari dels Molins Fariners a la Conca de Barberà. Revista Espitllera. Montblanc.