Edifici situat a l'angle nord-oest del claustre, bastit entre la cuina i el refetor de conversos (posteriorment celler). Part del monestir ocupada pels conversos, segons les característiques del monaquisme medieval. Obra de pedra (carreus regulars). Té volta de canó lleugerament apuntada, amb una gruixuda imposta a la seva arrancada. Pràcticament idèntic al locutori dels monjos. Comunica amb el refetor dels conversos mitjançant un gran arc de mig punt, amb una escala de l'època que dóna accés al sobreclaustre.
No tenim dades documentals referides a a construcció del locutori dels conversos, tant en l'aspecte cronològic com en la seva autoria. En canvi, les donacions d'altres construccions dels conversos daten del s.XIII (refetor i dormitori). Així sabem que aquesta zona s'edificava al mateix moment que els edificis dels monjos (mitjans s. XIII). La construcció del primer es realitzà amb tota seguretat en el mateix període.
Damunt d'aquest locutori, l'abat Copons (segle XIV) hi bastí les seves cambres abacials.
Bo
Utilitzat actualment com a lloc de pas.
-Altisent, A.: Història de Poblet. Poblet, 1974, p.173.