Església construïda en diferents estils degut a les diferents etapes de construcció i reformes posteriors, com per exemple el campanar i la capella. Com a elements d'interès cal destacar la portalada de l'església de forma edicular arquitravada. Al centre de la porta hi trobem l'escut de Sant Pere amb les dues claus creuades. A sobre, dins una fornícula, hi trobem una imatge de la Mare de Déu amb el nen. Seguint l'eix vertical, trobem una creu, un òcul, una petita finestra i un acabament en forma circular. Destaquen els diferents rosetons del voltant de l'església i les finestres d'estil medieval. El campanar és de planta quadrada i duu gravada la data '1888' en un dels arcs de mig punt que emmarquen les campanes.
l'any 1051 Alemany i Sicardis emprengueren la colonització de part del terme del castell d'Aguiló. En aquesta data donaren a un grup de famílies l'alou de 'Lavit' (l'actual Civit) amb una palesa voluntat repobladora. En aquest document s'esmenta l'església del castell d'Aguiló dedicada a Santa Maria; per tant, en aquesta data ja era bastida.
A mitjans de segle XII la trobem documentada novament en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d'elles al pagament d'algun tribut a la Seu vigatana. En aquest mateix segle, l'església d'Aguiló fou reclamada per la Seu tarragonina quan fou restaurada, però no va tenir cap transcendència perquè va continuar depenent de Vic durant tot el període medieval. També la trobem documentada l'any 1331 en el registre de la visita pastoral que realitzà al bisbat Galecerà Çacosta. Santa Maria d'Aguiló formà part del bisbat de Vic fins l'any 1957, que passà al bisbat de Tarragona.
La fàbrica romànica de Santa Maria d'Aguiló fou enderrocada en construir l'actual.
El sagrari del retaule de l'església fou daurat per Esteve Gaixet al voltant del 1650.
Referència cadastral: 8215601CG6081N
Escut de Sant Pere al centre de la porta. Imatge de la Mare de Déu dins una fornícula.
Ben conservat.
Al cementiri vell, darrera l'església es conserva una estela funerària discoïdal d'època medieval.
ESPAÑOL BERTRAN, F.: l'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1991.
PLANS, S.: 'El taller del daurador Esteve Gaixet a Santa Coloma de Queralt (XVII)' dins de Recull núm. 4. Sta. Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 1996. pp. 127-161.
SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició).