Església gòtica d'una única nau, bastida a base de carreus, amb absis pla i coberta amb teula àrab. Interior amb tres capelles laterals: Santíssim (amb cúpula i llanterna), Sagrat Cor/Sant Josep i Mare de Déu de la Mercè. A les claus de volta s'hi pot veure la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i a l'altra l'escut de Catalunya. El cor està bastit sobre un arc rebaixat que finalitza en dues volutes. A l'arc s'hi pot veure la data 1622. Amb un campanar rectangular emmerletat de 28 mestres d'alçada amb gàrgoles als desaigües. La portada és situada sota una arcada-pòrtic, de forma diafragmàtica. Al preu s'hi pot veure una llosa sepulcral. El seu interior conté diferents elements d'interès com les pintures, les arcades, imatges, etc. Tot el conjunt ha estat actualment restaurat.
La parròquia de Conesa és esmentada per primer cop en un document en una llista de parròquies del bisbat de Vic del segle XI. Entre el 1146 i el 1154 fou lliurada pel bisbe de Vic a l'arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort. És esmentada l'any 1194 entre les possessions de l'església de Tarragona en la butlla que aquest any atorgà el papa Celestí III a l'arquebisbe tarragoní Ramon de Castellterçol i al prepòsit Joan. Els anys 1279 i 1280, en la relació de parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada aquells anys a l'arxidiòcesi de Tarragona, consta que el rector pagà 79 sous el primer any i 90 el segon. El 1335 es signà el contracte de construcció amb el mestre d'obres de Guimerà, Guillem Pedrola. Les obres foren interrompudes el 1344 i l'església es consagrà quan encara hi faltava una de les crugies de la volta. Les obres s'acabaren el 1347 encara que no finiren del tot. La nau havia de tenir 3 arcades i només se'n bastiren dues. El campanar es bastí a partir de 1399 pel mestre Pere Oriol de Montblanc. A la darreria del segle XV l'església parroquial era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona i a mitjan segle XVI la rectoria fou unida al monestir de Santes Creus. Al s. XVI es feren reformes a l'església i al s. XVII hom hi afegí una capella.
Interessant monument que caldria protegir.
Damunt la portalada principal es conserva un bell timpà gòtic (s. XIV) que representa la Mare de Déu asseguda amb l'Infant als braços, esculturada a la mateixa clau, envoltada de dos àngels situats damunt suports esculturats amb sengles rostres del mestre d'obres i de l'escultor. A l'interior de l'església es conserva una creu processional d'argent del segle XV.
Ben conservada. L'any 2001 es va restaurar la capella del Santíssim.
MANUEL MARIA FUENTES I GASÓ: Catalunya Romànica, XXI, Barcelona, 1995, p. 449. DDAA. Conesa. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1898.