Església originàriament d'una sola nau amb àbsis semicircular a la capçalera. El campanar octogonal i les capelles laterals, així com l'actual porta d'entrada daten probablement del segle XVIII. A la llinda de la porta principal d'accés hi trobem la data 1789.
Església bastida probablement al segle XII, reformada al segle XVIII. A finals del segle XX va ser restaurada.
El 14 de juliol de 1772 l'arquebisbe de Tarragona Joan Lario va disposar que la parròquia fos regida per un vicari perpetu elegit d'una terna presentada al plebà de Montblanc.
Els anys 1803-1804, essent rector Francesc Cugat, prevere natural de Riudecols, es va bastir una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua.
El 21 de maig de 1810, essent rector Josep Montserrat, prevere natural de Puigpelat, "lo exèrcit francès es robat la iglesia".
Aquest any, a més, es va haver de refer la teulada de l'església, així com les parets del cementiri.
El 1826 es van fer obres de reforma a l'interior de l'església: sagristia, cor i portalada d'accés.
El 1827 l'escultor resident a Valls Batista Mateu va fer-hi un retaule dedicat a la Verge del Roser. També es documenta en aquesta època l'existència d'un segon retaule a la capella de Sant Antoni.
El 1831 es va refer la campana "major" del campanar.