Bastida sobre l'anterior romànica, de la qual es van aprofitar alguns elements. Església d'una nau, amb àbsis semicircular i coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII va sofrir moltes reformes i ampliacions. Vàren sobrealçar-se els murs laterals i l'àbsis, però encara s'hi conserva el ràfec sobresortit de pedra que demostra l'alçaria anterior. Els murs laterals es varen foradar per fer-hi dos altars a cada costat. Conserva la volta de canó arrebossada i la concavitat de l'àbsis amb el seu arc triomfal, tot ell enguixat. A l'esquerra de l'àbsis hi ha un portal que comunica amb la sagristia afegida, des de dintre de la qual es pot veure un bon fragment dels carreus exteriors de l'àbsis. A l'exterior del mur de migdia queda la portalada primitiva, de punt rodó i adovellada, que està tapiada. Al seu costat va aixecar-se el campanar de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Hom diria que també fou allargada la nau per la paret de ponent, en què va fer-s'hi l'actual portal d'entrada.
L'església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050. L'advocació de l'església és confusa car el 1140 era dedicada a Santa Maria i el 1331 a Sant Pere. El S. XVII a Sant Jaume, mentre que l'advocació que ha pervingut fins a l'actualitat és la de Sant Joan. La parròquia va dependre del bisbat de Vic fins el 1957.
Reformada
L'actual plaça de l'Església és on hi havia hagut l'antic cementiri.