La cova travessa bona part del nucli urbà de l'Espluga. Hi ha uns primers 400 m, de recorregut sec, a partir dels quals apareix un riu subterrani que, provinent d'amples galeries s'endinsa per un conjunt de diàclasis o esquerdes fins a sortir a l'exterior per a la Font Major. Després de 465 m de riu subterrani es troba el primer sifó, a la sala del pou de la Biela, galeria d'uns 8 m, d'alçada. A partir del sifó, les exploracions fetes fins l'any 1990 han donat a la cova una llargada de 3.590 m de galeries en conseqüència, per la seva longitud, esdevé una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.
Diverses troballes al seu interior demostren la presència humana durant el neolític antic i restes de fauna del paleolític inferior.
La Cova de la Font Major, fou descoberta accidentalment l'any 1853. El 1992 s'iniciaren les reformes de la que avui és la Cova'Museu, inaugurada el 1994 i a partir del 2000 es va obrir un nou tram el de la Cova de la vila, dedicat al Paleolític.
Habilitat actualment com a Museu.