Les restes del castell de Seguer s'aixequen en el cim d'un turó de roca situat a l'extrem mes elevat de la població del mateix nom. L'ingrés al castell s'efectua, encara avui, per l'antic camí empedrat que mena dalt del turó, que arriba fins a la porta de l'església de Sant Bartomeu. D'aquí en endavant, la visita al castell esdevé la contemplació d'un gran edifici de planta rectangular enderrocat en bona part. Els elements estructurals que actualment s'observen corresponen, tots ells, a una fase de reforma baixmedieval que se sobreposa damunt les estructures d'una primera fortificació del segle XI. D'aquest moment fundacional en són testimonis les restes d'una torre de planta circular situades prop de la part central del mur nord i el traçat a nivell de fonamentació d'aquest mateix mur, del qual en sobresurt, a l'alçada del tancament nord-oest de l'església, una petita bestorre semicircular. Es molt probable, també, que la mateixa església de Sant Bartomeu fos construïda aprofitant les restes d'una antiga cisterna. La resta d'estructures que es conserven dempeus corresponen a una gran reforma estructural que es porta a terme en època tardana, durant els segles XIII-XIV. L'antic castell es transforma en un conjunt fortificat format per un edifici residencial i l'església de Sant Bartomeu.
Pel que fa a la nova residència, es tracta d'una estructura de planta rectangular de tres pisos d'alçada bastit amb un parament irregular, exceptuant les cantoneres que presenten un carreuat de bona factura. L'ingrés a l'edifici s'efectuava per una porta oberta a la façana principal de migdia, façana que actualment es troba completament enderrocada. L'únic mur que ha conservat bona part del seu traçat es el tancament oest on podem observar, l'alçada del segon pis, una finestra geminada d'estil gòtic tarda.
Tot i la datació baixmedieval d'aquesta construcció, en època posterior encara es portaren a terme noves reformes, tal i com ho demostra el gran finestral obert a la façana oest a I' alçada del primer pis.
El puig de Seguer fou donat en alou l'any 1077 a Oliver Bernat qui, justament un any abans, havia rebut el puig d'Anguera per repoblar-lo. Segons consta en el document, en el moment de la cessió s'esmenta la presència d'una torre a dalt del puig. Els donadors, Guadall Guillem i Llop Sanç Mager, foren els iniciadors de la colonització de Seguer després de la cessió comtal. Les referències documentals a Seguer són escasses. Entre la data primerenca de la donació abans esmentada i el segle XIV són gairebé inexistents. A mitjans d'aquest segle el castell de Seguer pertanyia a la família Montagut, establerta a diferents castells de la línia del Gaià com a feudataris dels Cervelló. Actualment no queda cap resta de la torre originària; en canvi, es pot determinar l'estructura del castell que la substituí malgrat la ruïna actual i el poc respecte dels actuals propietaris, promotors de la urbanització en construcció als voltants del castell. Enmig de parets enrunades s'aixeca la capella de Sant Bartomeu. Per la seva situació dins el recinte es possible pensar que inicialment fou un edifici totalment exempt i que més tard va quedar encerclat per les dependències del castell.
Dolent
AA.VV (1995): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol.XXI. El Tarragonès, El Baix Camp, l'Alt Camp, El Priorat, La Conca de Barberà. Ed. Enciclopèdia Catalana, p.519.
-Miquel, M.; Santesmases, J.; Saumell, D. (1999): Guia dels castells del Gaià. Col. Les Guies de l'IEV, vol.I. Ed. Cossetània, p.93-94
-ESPAÑOL, F. (1991): l'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà. Monografies IV. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, pp.315-317.