Castell de Forès - Forès

El 1058 el comte Ramon Berenguer I i Almodis van cedir a Miró Foguet, un magnat del comtat de Barcelona, i el seu nebot Bernat Llop el despoblat de Forès amb la finalitat de poblar-lo i construir-hi un castell. El 1079 el comte Ramon Berenguer II donà a Bernat Amat la quadra de Poal, situada dins el terme de Forès. El castell passà de Mir Foguet al comte Ermengol IV d'Urgell, però el 1087 aquest comte i la seva muller Adelaida el cediren a l'església d'Urgell. El 1178 es signà a Lleida un conveni entre el rei Alfons el Cast i Berenguer de Fluvià i els seus castlans Pere de Tudela i germà Berenguer, a propòsit del castell de Forès pel fet d'ésser motiu de polèmiques. En l'acord s'estipula que el rei tindrà batlle resident en un mas de Forès i que el castell s'encomanava feu a Berenguer de Fluvià. El 1180 un dels testimonis del conveni, Berenguer de Tudela, va vendre els drets que tenia a Forès a l'orde del Temple. El 16 d'agost de 1190 Berenguer de Fluvià, amb l'aprovació dels seus germans Guillem i Bernat, va vendre al rei Alfons el castell, el terme i els drets sobre Forès. El 1285 el rei Pere el Gran llega el castell a Santes Creus. En el fogatge de 1359 apareix, però, com a possessió reial. El 1336 era castlà de la vila Jaume de Llorac. El 1379 fou ratificat i ampliat el senyoriu de Forès a favor de Santes Creus per l'infant Joan. El 1380 Joan Gener, el qual alguns anys abans havia comprat les castlanies de Forès, Savella, i Fonoll, a Jofre de Llorac, permutà aquestes propietats amb el rei. Així, el primer rebia uns drets sobre Cervera, mentre que el monarca es quedava les castlanies. El 1384, però, aquests llocs havien estats traspassats al monestir de Santes Creus. El s. XVII la vila continuava lligada a Santes Creus i hi va pertanyer fins a l'extinció de les senyories.