Castell d'Aguiló - Aguiló

Descripció

Castell en ruïnes però que conserva en peu parts de l'estructura original. Les restes conservades fan pensar en un castell de planta rectangular en què el més important era la torre de l'angle sud-est. Actualment es conserva gran part de la façana meridional amb una torre i una bestorre i bona part de la façana est. A l'angle sud-est resta mig ensorrada una torre d'angle, de 130cm de diàmetre interior, de 140cm de gruix i uns 6m d'alçada. Més enllà de la porta comença una bestorre de flanqueig semicircular, també d'uns 6m d'alçada. Aquest mur meridional acaba 3m després d'aquesta torre amb una estranya forma arrodonida. La paret est té 21,6m de longitud i 170cm de gruix. La façana nord i oest i tot l'interior de l'edifici foren enderrocats. Cal suposar que el castell fou construït al segle XI tot i que trenca amb les característiques de les fortificacions d'aquest període.

Ressenya Històrica

El primer document sobre el castell és del 1018, quan Hug de Cervelló cedí la fortalesa a Alemany, que fou el continuador de la nissaga dels Cervelló, senyors del castell fins al s. XIII. Sembla que aquest l'infeudà a Amat Elderic d'Orís, atès que l'any 1041 aquest darrer el donà a Siscarda, filla dels vescomtes de Cabrera i muller d'Alemany.
El domini del castell es va repartir entre diversos senyors. El 1132 Alaric de Timor el donà al seu fill Ramon. També tenien drets sobre la fortalesa el llinatge dels Aguiló (castlans del castell), el primer membre del qual apareix documentat a mitjan s. XII. Aquesta família dominarà el castell al s. XIII. El llinatge, però es desvincularà aviat del castell atès que entrà en un procés irreversible d'extinció. Al s. XIV, segons el fogatjament de 1365-1370, el castell era propietat de Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt, que era descendent de la família Timor.

Observacions

Referència cadastral: 8215002CG6081N

Estat Conservació

Mal estat de conservació, en ruïnes.

Bibliografia

FUGUET, J; PLAZA, C.: Història de la Conca de Barberà. Història de l'art. Valls: Cossetània Edicions i Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2008. SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició). VVAA.: Catalunya Romànica, vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l'alt Camp, El Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. VVAA.: Els Castells catalans, vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1993.

Categoria
Militar
Tipus
Castell
Adreça
Pedania d'Aguiló, part més alta
Municipi
Santa Coloma de Queralt
Nucli Població
Aguiló
Qualificació
Sense Protecció
Estíl Arquitectonic
Fortificació romànica
Núm. de fitxa
890
Data construcció
11
Altitud
830 m