Avui en dia només s'hi pot observar una sèrie de pedres disposades en forma circular sense completar la volta, però pel lloc on és i per la forma, podria ser una torre de guaita.
L'any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès donaren en feu a Ramon de Tàrrega el castell de la Mata de Senan amb els seus termes. Ramon de Tàrrega donà 30 sous a Bernat Cornellana i a la seva muller i 30 més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell. Aquest personatge, amb consell de son germà Bernat de Granyena, va concedir al monestir de Santa Maria de Montserrat, priorat del monestir de Ripoll, l'any 1167 un lloc per a bastir-hi cases i un alou en el castell. El 1170 hom esmenta la torre del castell. El 1173 Guerau de Granyena, en testar, llega el castell a Santa Maria de Montserrat. Sembla que hi hagué una donació anterior del castell ja que en una butlla que l'any 1167 el papa Alexandre III adreçà al monestir de Ripoll en què li confirmava les possessions ja s'esmenta el castell de Senan. El monestir de Montserrat acabà de completar els seus drets el 1174 en què Bernat de Granyena, germà de Guerau, renuncià als seus drets sobre el castell a canvi de 800 sous. Pocs dies més tard el monestir encomanà el castell al mateix Bernat de Granyena. El 1175 Ramon, abat de Ripoll, juntament amb Bertran, prior de Montserrat, va concedir a Ponç de Veciana, clergue del monestir, el castell de Senan per repoblar-lo i edificar-lo. El 1264 l'abat de Ripoll, com a prior de Montserrat, va vendre la senyoria del lloc i castell al monestir de Poblet per 15.000 sous auris. Poblet anà adquirint progressivament tots els drets jurisdiccionals sobre el terme i en fou el senyor fins al s. XIX.
Forma part del Catàleg municipal del patrimoni natural i edificat amb el codi C9-Castell.
Desaparegut.
ERNESTINA VALLVERDÚ I BRIANSÓ: Senan. Senan: Ajuntament i Parròquia de Senan, 1995, pàg. 95-103.