Edifici del monestir situat a la part nord, adossat a la muralla del segle XIV, tenint a l'est la sala del noviciat (segle XIII), al sud el claustre de novicis (segle XV) i el refetor (segle XII).Obra de pedra (carreus i còdols). Edifici de planta rectangular, amb dos pisos i un àtic. Al mur est s'hi obre una porta adovellada de mig punt, amb motllures, portant les armes reials i de l'abat Copons (segle XIV). El mur de ponent té dos arcs escarsers amb columna comuna, i amb les armes de l'abat Vicenç Ferrer (segles XIV-XV). Al primer pis s'hi obren finestrals gòtics (bífores i algunes de trets flamígers) de manera irregular. A l'àtic, una galeria d'arcs de mig punt, de totxo a sardinell, possiblement del segle XVI.
No coneixem les fases precises de construcció, ni els nom dels seus arquitectes, per mitjà documental. L'heràldica ens dóna les referències cronològiques més ajustades: escuts abacials de Ponç de Copons (1316-1348), de Vicenç Ferrer (1393-1409) i de Joan de Guimerà (1564-1583). Pràcticament destruïda a causa del saqueig de 1835 i l'abandó posterior, fou restaurada el 1931 per Jeroni Martorrell, a instàncies del Patronat de Poblet i del seu President, Eduard Toda i Güell, el qual habilità com a residència pròpia, un cop decidí d'instal·lar-se a Poblet per dirigir millor les obres restauratòries. Allí s'hi reuní el Patronat, i fou habitada per Toda fins l'any 1941, data de la seva mort. Actualment és una de les habitacions de les hostatgeries monàstiques.
L'edifici és fidel exponent de l'evolució del gòtic des del segle XIV fins al segle XVI.
Bo
-Altisent, A.: Història de Poblet. Poblet, 1974, pp.206, 370 i 424.
-Bassegoda i Nonell,J: Història de la Restauració de Poblet. Poblet, 1983, p.325.
-Arxiu fotogràfic de Poblet.
-Arxiu fotogràfic Mas (Barcelona)