Sala irregular, d'unes dimensions de 8 m de llarg per 3,5 m d'amplada, en la qual s'hi conserven quatre arcades. Les arcades aguanten un sostre de cabirons amb revoltons de guix. En una d'elles es pot observar el símbol de la creu patent gravada d'estil del grafiti. En alguns capitells, esculturats matusserament, s'hi veuen representades figures humanes i animals de difícil interpretació. A la façana que fa cantonada amb el carretó que porta a l'església s'hi poden veure parts d'una antiga columna de l'ésglésia (base, capitell i fragments).
La sots-comanda templera de Vallfogona es crea a finals del segle XII com a dependència de la comanda de Barberà de la Conca. Poc a poc aconseguí el domini de Vallfogona, l'Albió, Montargull i drets sobre Conesa, Segura i la Sala de Comalats. El 1199 Gombau d'Oluja cedí la vila a l'orde del Temple. Aquesta sala degué ser construïda a primers del segle XIII, quan els frares s'instal·laren al castell. Joan Fuguet ha localitzat un document del segle XVI que s'hi refereix com la "sala de les archades", per a la qual el comanador Joan de Montsuar havia fet fer "una porta gran de àlber ab forrellat pany e clau" i "en lo sostre (...) hun tros de trevol de guix de huyt passes de larch e quatre de ample" i "en la cuberta (...) havye posat cinch cabirons e molts pals nous". Pel que sembla, en aquesta època feia funcions de rebost.
Netejar sobretot el terra, i arreglar-ho.
Els capitells.
Regular
L'assignació d'aquest espai com a capella templera ha estat posada en qüestió en diferents estudis històrics.
Joan HUGUET. L'arquitectura dels templers a Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1995, pàg. 218-222.