De l'antiga capella dedicada a Santa Maria de l'interior del castell de Savallà no en queda absolutament res. Només es coneix la seva ubicació al si del castell.
El castell apareix esmentat documentalment per primer cop l'any 1043 com un dels límits del castell de Conesa. A finals del segle XI era propietat de la família Cervera. Al segle XII apareix esmentada la família Savallà, com a castlans del castell. Al segle XIV els propietaris eren la família Timor. El 1380 l'infant Joan vengué la jurisdicció de Savallà, les Piles, Guialmons i Rubió a Bernat de Boixadors, fill de Francesca de Timor, senyor de Savallà. A l'inici del s. XVI era castlà de Savallà Gaspar Desvall, el qual juntament amb la seva família vengué la castlania al monestir de Santes Creus l'any 1509. El senyoriu eminent estava en poder dels Boixadors, els quals aconseguiren de Felip II el 1599 el títol nobiliari de comtes de Savallà. Al s. XIX el senyorejava el comte de Peralada. Amb l'abandó per part dels comtes, el castell-palau s'anà deteriorant i patí greus desperfectes durant les guerres carlines.
Veure també la fitxa que fa referència al castell.
El conjunt es troba en un estat de degradació molt avançat, amb important risc d'esfondrament d'algun dels seus murs, malgrat les obres de consolidació que s'han anat realitzant aquests últims temps.
DDAA. Els castells catalans. Barcelona. Rafael Dalmau. Volum IV, 1973, pàg. 341-351.