Té una superfície de 1.265 m2 construïts i 635 m2 de terreny de sòl. La finca, composta per tres nivells d'alçat (Pb+2), limita al nord amb altres cases particulars i el carrer fra Magí Català; al sud amb la Plaça i carrer Poblet i Teixidó; a l'est amb habitatges particulars i a l'oest amb el carrer de Sant Isidre.
La façana i entrada principal és la de migdia, per bé que en el carrer fra Magí Català hi té un accés directe al pati posterior de la parcel·la. Les altres dues façanes que queden a la vista són la nord, que és visible des del pati i la del carrer Sant Isidre. La resta de divisions són parets mitjaneres compartides amb les altres construccions adjacents.
La façana de Poblet i Teixidó resta formada per tres registres diferenciats, però amb una certa unitat d'estil. Destaquen del conjunt: en la planta baixa la porta d'accés principal centrada, de forma rectangular i formada per brancals, llinda adovellada i escut d'armes al centre, tot de pedra. A la dreta del frontis, dos arcs apuntats amb carreus i envoltats de paredat comú. Tota la façana es troba recoberta per un revestiment, a excepció dels brancals i la llinda de la porta i de l'espai que emmarca els arcs apuntats de la planta baixa.
Per la seva banda, el frontal del carrer de Sant Isidre és el més atractiu en l'àmbit estètic i patrimonial. Es compon de dues parts diferenciades, que corresponen a dues construccions avui annexionades. La part que fa cantonada amb la plaça es divideix en tres nivells d'alçat (Pb+2) i està obrada en la seva totalitat per carreus regulars col·locats de forma isòdoma. A la planta baixa disposa de dues obertures que prenen la forma de finestres bífores gòtiques, tot i no ser-ho, per tant es valen de dues obertures apuntades separades per un mainell compost de base, columna i capitell. No disposen d'impostes en els laterals. En el pis primer, just a sobre de la imposta correguda, a la banda de tramuntana hi ha una finestra coronella de tres llindes i dos mainells amb traceria i impostes d'aspecte gòtic. En el mateix nivell i a la seva dreta una segona finestra coronella, en aquest cas de dues llindes i un mainell també amb traceria i impostes d'aspecte gòtic, aquesta menys alta.
En el darrer pis, dues finestres lleugerament apuntades que segueixen l'alineació vertical de la resta d'obertures. La capçalera de la façana es conforma a dues aigües. Restaria finalment la façana del pati interior similar a la principal.
Les referències més antigues que ens han arribat sobre la finca es remunten a mitjan del segle XVII. En aquella època era propietat de la família Castellví.
El 12 de setembre de 1701 Ignasi de Castellví i de Ponç vendrà la casa al prevere i notari Pere-Joan Murtra per 600 lliures. D'aquest va anar canviant de mans fins que el 1904 va ser comprada per Ramon Foraster Borràs. En aquella època l'edifici allotjava el Centre Moral i Recreatiu (carlins).El 1934 l'edifici és traspassat a les Germanes Carmelites, que en seran propietàries fins al 1967 (llevat del període de la Guerra Civil).
El 1967 va passar a mans de l'Ajuntament que el va destinar a centre de Formació Professional, fins al 1984.
A partir d'aquesta data i fins al present s'hi ubiquen elos locals socials de diverses associacions i entitat, així com un establiment de restauració a la planta baixa.
Des de l'agost de 1999 fins l'abril de 2001 s'utilitzà temporalment com a oficines de l'Ajuntament en coincidir en questa època les obres de rehabilitació integral de la Casa de la Vila.
La darrera de les reformes de consideració es produí a inici del 2000, però sols a la segona planta, a fi d'emplaçar-hi els nous estudis de l'emissora de ràdio municipal. El 2010 que s'hi ubicà el telecentre de Montblanc.
Referència cadastral: 6.323.401CF862C0001RR.
Bo
Alex Rebollo. "El Casal d'Entitats de Montblanc, apunts d'un estudi
històric-arquitectònic". Aplec de Treballs (Montblanc) 34 (2016): 199-216.