l'edifici respón a la tipologia de casa burgesa de la segona meitat del s. XIX, quan els mestres d'obres empraven un llenguatge eclèctic, barreja d'elements d'inèrcia neoclàsica i d'altres de populars. La portada està envoltada d'una espècie d'encoixinat que recorda les antigues dovelles i el balcó central de la planta noble està coronat per un frontó. Un altre element de pervivència clàssica pot ser les bandes horitzontals del cos central i l'encoixinat i la balaustrada estilitzada.
Al segle XX fou propietat de Santiago Creixell i posteriorment de Josep Grandes, impulsors de la fàbrica de camises.
Regular. Actualment deshabitat.
Coneguda popularment com "cal Grandes".
Roca Armengol, Jordi. Història de l'Espluga de Francolí. Segle XX. p. 50