Dóna accés a l'església major. La façana barroca va substituir a l'original. Obra de pedra (carreus regulars). De planta rectangular, la volta la formen tres registres en creueria. Els arcs torals i les nervadures dels registres extrems són de secció rectangular, però la volta central té les nervadures amb motllures. Aquestes arrenquen de mènsules sense decoració. És un estil de transició entre el primer gòtic del s. XIII i el gòtic plenament desenvolupat del s.XIV. La influència de lŽart cistercenc és ben palesa en l'absència de decoració escultòrica i en l'austeritat estructural. Comunica amb l'església mitjançant una portalada romànica amb timpà (s.XII).
No coneixem les dates de construcció, excepte una notícia del 1298, quan el visitador del monestir (l'abat de Fontfreda), manà que fossin adobades les seves cobertes. Al seu sòl s'hi enterrà un abat, monjos i nobles i als murs hi han importants sepulcres nobiliaris, a més del bisbe Jaume Sarroca (s.XIII). Al segle XVI s'hi construí l'altar del Sant Sepulcre i recentment sŽhi instal·là un calvari del s. XIV. Fou objecte de mutilacions durant l'exclaustració i el 1875 sŽexcavà en recerca de tresors. Durant un temps s'hi col·locaren les restes arqueològiques durant les restauracions (1882), fins que foren traslladades a la biblioteca.
- Altar renaixentista del Sant Sepulcre (1580), obra d'Andreu Ramírez.
- Sepulcre d'alabastre de Berenguer de Puigverd (1300)
- Urna de la família Montcada, a la capella de la Verge dels Àngels (s.XIV).
- Sepulcre del bisbe Sarroca (1300).
bo
-Altisent, A.: Història de Poblet. Poblet, 1974, p.167,178-179.
-AHN. Cartes de visita de l'any 1298. Veure referència a Altisent, op.cit.