El call es trobava a la zona de l'actual Plaça dels Àngels i les zones circumdants. Clausuraven aquest call tres portals: un situat al carrer Riber tocant al carrer Major, a l'entrada dels Quatre Cantons; el segon també al carrer Riber, prop de la Font de la Fruita; i el tercer al carrer Forn de la Vila en el punt en què dóna al carrer Sant Josep.
El call disposava d'un fossar extramurs, una casa per a banys, una taula especial de carn o escorxador, un forn, un pou, una escola pròpia i dues sinagogues (una d'elles construïda il·legalment).
De restes físiques del que va ser l'antic call només en queda el carrer dels Jueus, carrer que va de la Plaça dels Àngels al carrer Sant Josep que conserva un arc gòtic.
Segons una tradició local o la veu popular montblanquina, l'edifici gòtic, situat a l'extrem del carrer, que és l'actual Fonda dels Àngels era la seu de la sinagoga dels jueus montblanquins. Actualment aquesta tradició és molt discutida.
Pocs anys després de la fundació de la vila ja es troba documentada una naixent comunitat jueva que creixeria demogràficament i econòmicament en el transcurs dels segles XIII i XIV adquirint així certa importància i constituint-se en call o barri jueu, dependent de la col·lecta de Barcelona.
La importància inicial del call, amb unes 60 famílies, dedicades en la major part dels casos al comerç, als voltants de l'actual carrer Riber, es va veure augmentada pels diferents privilegis que van atorgar els diversos reis al llarg dels 300 anys d'existència del barri jueu. Entre d'altres privilegis hem de destacar les disposicions favorables als jueus (1265) de Jaume I; el permís de Jaume II per clausurar el call i construir-hi tres portals d'accés, el permís per fer un fossar extramurs (1289), l'adjudicació d'una casa per a banys, forn, escorxador i taula de carns (agost de 1321), l'autorització de vestir-se amb la seva pròpia vestimenta sense senyal(1311); les accions protectores (1390) i la concessió de tota classe de drets civils (1399) per part de Martí I l'Humà.
Malgrat tot, amb freqüència hi havia problemes. Ja el 1320 els jueus van queixar-se al rei Jaume II per les vexacions fetes pels Jurats de la Vila. El 1348, la Pesta Negra els va convertir en l'ase dels cops dels avalots de la resta de la població montblanquina, que els considerava culpables de la malaltia. Van ser protegits pel rei que els va eximir de tributs. L'any 1391 el call montblanquí va ser assaltat, tal com va passar en altres localitats del Principat. La compensació reial pels danys patits va consistir en eliminar la conversió obligatòria per convertir-se al cristianisme, amb la devolució dels béns presos als conversos i l'admissió en més espais de la vida civil de la vila. Després de diferents vicissituds, el barri jueu desapareixerà el 1489- '92, després de diversos processos inquisitorials que faran que els jueus marxin massivament, molts d'ells amb Menorca com a destí.
Bo.
- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 36- 38.
-RECASENS I LLORT, Josep: Guia turística de la Conca de Barberà, Montblanc, Impremta Requesens, 1996, pàgina 133- 135.
- BADIA I BATALLA, Francesc; BALANYÀ I MOIX, Ismael: Guia turística de Montblanc, Montblanc, Impremta Requesens, 1992, pàgina 109- 111.