Patrimoni Arquitectònic
Descripció
Restes de la torre de defensa o guaita de planta circular. Obrada amb carreus petits (30x15 cm) desbastats a cops de maceta i obrats amb morter de calç i arena. És el típic aparell del primer romànic (s.XI. inicis s.XII). Tenia un diàmetre intern de 270 cms i el gruis de les pareds era de 190 cms. Només s'ha conservat la part septentrional, amb una alçada de poc més de 2 m.; no resta res de tot el costat meridional d'aquest edifici. Tenia una fonamentació que veiem que sobresurt a la part inferior del mur, uns 60 cms. Cal pensar que la porta devia ésser situada al primer pis, almenys a uns 4 o 5 m. d'alçada. Això fa pensar que era un edifici força alt.
Ressenya històrica
La torre i l'ermita formaven el recinte de Sant Pere d'Ambigats, situat al "camí dels frares" que anava de Santes Creus a la Guàrdia dels Prats. El comte Sunyer, l'any 945, féu donació de Sant Pere d'Ambigats a Santa Cecília de Montserrat, que fundà allí un priorat documentat al segle XIV. Després passà a dependre del municipi de Barberà de la Conca.