Sagristia Vella - Vimbodi i Poblet

Descripció

Sagristia antiga de l'església major del monestir, situada a l'extrem del braç nord del creuer. Obra de pedra (carreus regulars). Té planta rectangular, i volta de canó lleugerament apuntada. S'hi obren en els murs extrems finestrals amb arc de mig punt. La manca d'ornamentació és total, reforçada per la funcionalitat de l'edifici. És un exemple menor i tardà de l'estil cistercenc de Poblet, guardant estreta relació amb d'altres edificis de semblants característiques: els locutoris de monjos i de conversos, i en menor grau, amb la capella de Santa Caterina, fora del principal recinte monacal.

Ressenya històrica

L'arquebisbe de Tarragona, Pere d'Albalat, féu una donació (1247) per a la construcció d'aquesta sagristia, entre d'altres edificis, entre ells el locutori de monjos. Un testament de 1250 deixa objectes litúrgics per a la sagristia anomenada "nova". Com tots els edificis d'aquest període, desconeixem llurs autors. La sagristia fou saquejada i incendiada el 1822 i el 1835, fets que produïren diversos danys en la seva volta. Fou restaurada el 1930 i definitivament l'any 1960.