Sagristia Nova - Vimbodi i Poblet

Descripció

Sagristia de grans dimensions, situada a continuació del braç sud del creuer de l'església major, trencant l'emmurallat del segle XIV. Obra de pedra (carreus i còdols). Planta de creu grega incipient, inscrita en un quadrat, reforçada per contraforts exteriors. Té una cúpula de vuit meridians, provista de llanterna, decorada externament amb volutes. L'interior és provist de pilastres, cornises emmotllurades i fornícules de fort gust classicista. Dintre del corrent del darrer barroc, s'hi entreveuen elements acadèmics, introduïts a Catalunya per la dinastia borbònica. És l'edifici barroc més important de tot el conjunt monàstic de Poblet.

Ressenya històrica

No conservem el contracte de l'obra ni el nom de l'arquitecte, ni tampoc cap plànol. L'abat Dorda tenia intenció de construir-la, però la guerra de Successió li ho impedí. Inicià l'obra l'abat Baltasar Sayol, durant el seu tercer abadiat. Finestres opina que fou acabada el 1753, però no la decoració,realitzada durant la segona meitat del segle. L'abat Josep Güell hi col·locà armaris de noguer, i era ornada per grans quadres de Viladomat, Juncosa, Flaugier i escultures. Fou el marc on es guardaven els quantiosos ornaments litúrgics del monestir, motiu pel qual es construí, car l'antiga sagristia resultava insuficient. Fou cremada el 1822 i sobretot el 1835. Durant els treballs de restauració, el 1984 es descobriren unes importants pintures a la seva cúpula.