Rentadors públics - Santa Coloma de Queralt

Descripció

L’accés és a través d’una porta de reixa que conté la data gravada a la llinda, 1820. Hi ha tres basses rectangulars, dues d’alçades i l’altra arran de terra per esbandir. En la separació entre els safareigs alçats i el que era per esbandir hi ha una filera feta amb pedra on es deixaven els coves. La bassa de més endins té els rentadors de pedra picada amb lloses grans i conserva l’arrencada dels pilars de l’antic cobert; la bassa del mig té els rentadors de pedra picada però individualitzats (15 actualment) i entre rentador i rentador hi ha una pedra plana per deixar els coves o la roba; la bassa més propera a l’entrada està arran de terra i els rentadors són lloses grans perquè servia per esbandir la roba. Un dels rentadors era conegut com “rentador dels morts” perquè és on es rentava la roba dels difunts. Recollia l’aigua de les fonts de les Canelles, després passava a l’abeurador i després anava a regar els horts.

Ressenya històrica

No se sap amb exactitud l’any de construcció però a la llinda de la porta d’accés hi ha gravada la data 1820 (tot i que podria ser que la llinda fos aprofitada d’una altra construcció). A més de les tres basses que encara es conserven actualment, també hi havia dues casetes: una per a la roba dels malalts, amb un safareig a dins; i l’altra, per a la neteja de l’escorxador. La bassa de més endins estava coberta.
Davant mateix els rentadors públics hi havia un safareig privat a Cal Mames, cobert, on a l’hivern hi anava molta gent però s’havia de pagar. La gent de Santa Coloma sentia molta estima pels seus rentadors públics i van estar oberts fins als anys ’70 del segle XX.