Pla de Santa Bàrbara - Montblanc

Descripció

El Pla de Santa Bàrbara és un turó que es troba al costat de l'església de Santa Maria i va ser la causa del nom "Montblanc" (referència a la manca de vegetació en el tossal). En aquest tossal hi havia un important poblat ibèric que es trobava al bell mig del futur nucli urbà de Montblanc. Al segle XII s'alçà el castell de la vila sobre les restes de l'antic poblat ibèric del Pla de Santa Bàrbara.

Ressenya històrica

El Pla de Santa Bàrbara era la situació d'un important poblat ibèric datable entre finals del segle IV aC fins al segle I aC. En un costat del tossal es van excavar les cases d'aquest poblat, que tenien una estructura radial i eren de planta rectangular. Des del 1971, en les diverses campanyes arqueològiques, s'han descobert diverses sitges destinades a l'emmagatzemament de productes, uns molins de pedra i nombroses restes de ceràmica amb decoracions fetes amb vernís negre.
L'any 1170 trobem documentat el castell que tenia dues torres, al Pla de Santa Bàrbara. També tenim documentada l'existència del castell de Montblanc l'any 1176. L'any 1258, el Rei va ordenar fer tapiar la porta del castell, privant d'utilitzar-lo. Ferran i Soldevila, en la seva obra "Vida de Jaume I el Conqueridor" ens explica que "aquest rei atorga a la seva esposa el 6 de febrer de 1221, en un document, l'esponsalici en qualitat d'arres, entre altres coses el castell de Montblanch". El 1302 el castell ja estava en runes. En temps de Pere III el Cerimoniós es van fer obres i l'abandó definitiu va arribar quan el Castlà va passar a viure al Palau del Castlà (a la Plaça de Sant Miquel).
Al segle XVI encara quedaven restes del castell medieval en runes i es creu que les pedres que quedaven van ser utilitzades per construir l'església de Santa Maria o altres edificis. Actualment queden ben poques restes, tant del poblat ibèric com del castell medieval. Aquest turó ofereix una bona panoràmica de Montblanc i de part de la Conca.