Molí de l'Amorós - Barberà de la Conca

Descripció

Molí fariner avui en ruïnes. Es conserva la volta de canó apuntada de la part baixa i part de la porta d'entrada, que és adovellada amb arc de mig punt.

També es conserva una part d'un dels cacaus del molí.

Ressenya històrica

Fundat pels templers al segle XII.
Amb el nom de "molí de l'Amorós" acabà, vers el 1960, la seva activitat molinera el que fou molí de Mesó (o del Temple) de la comanda templera i hospitalera de Barberà, que tingué la seu al castell de Barberà.
Aquest molí va ser donat als templers, l'any 1186 per Guillem de Montfalcó. Fou dominicatura dels senyors de Barberà (templers primer, hospitalers, després), almenys fins al 1395, en què els frares l'establiren a cens. El segle XV el posseïa el un tal Roger de Llúria, o Llòria, (segons sembla descendent del famós almirall), que fou batlle de Barberà molts anys.
És molt interessant la descripció que fa del molí el capbreu d'aquest temps, any 1498: "hun molí en lo terme de Barberà apellat lo molí de Massó prop lo mas de Miralpeix ab algunes teres de les quals són aquestes: hun ort deval la bassa, entre Anguera i la bassa, un albareda gran més un ortet que és devant lo molí al saltador de la bassa, lo qual molí e teres a comprat [Miquel Ubach] de són germà apellat Roger de Llúria, per lo qual molí e teres solia fer xxv mitgeres de forment dit són germà ".
El 1558 el tenia Joan Bover qui, l'any 1593, amb consentiment del Gran Prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital, el vendria als germans Amorós de Pira dels quals prendria el nom que ha arribat a l'actualitat. Tanmateix, el segle XVIII el posseïa Anton Penedès de Barberà, qui l'any 1812 en féu donació al seu pubill, Ignasi Sarró. Els Sarró de Barberà han conservat el renom de cal Moliner fins a l'actualitat.
Actualment és propietat d'una empresa vinícola.