Font de les Canelles - Santa Coloma de Queralt

Descripció

Font que recull l'aigua del riu Gaià, que neix al manantial del Gubià, molt a prop de la font. Concebuda com un àmbit rectangular tancat mitjançant pilons prismàtics de pedra amb poms que té al fons una façana monumental de pedra. Consisteix en un rectangle de carreus encoixinats en filades d’aparell isòdom, flanquejat per un parell de pilastres pseudodòriques, on descansa una cornisa; sobre seu i seguint la línia de les pilastres, emergeixen sengles pilons amb poms esfèrics. La cornisa fa de base a un frontó triangular lleugerament còncau amb dues pilastres petites al mig que sostenen un frontó circular trencat amb volutes i un pom esfèric al mig que corona el conjunt. Al centre del frontó triangular i entre les pilastres hi ha una fornícula amb la imatge de Sta. Coloma amb els seus atributs, flanquejada pels escuts de la vila i del comte. Al peu de la façana hi ha una gran pica de pedra que rep l’aigua de buit canelles de bronze esculpides en forma de caps grotescs emergents de la boca d’unes caràtules elaborades en baix relleu a la façana. Al costat hi ha un abeurador també de pedra i a darrera hi ha els rentadors públics.

Ressenya històrica

Font situada a l'inici del riu Gaià, prop del manantial del Gubià. L'abundància d'aigua d'aquest brollador devia ser l'origen del primer poblament de l'indret, perquè prop de les fonts fou descobert el 1935 un poblat ibèric, actualment desaparegut.
El monument es ca començar a construir cap al 1614 pel comte Dalmau III de Queralt i de Codina, virrei de Catalunya. El comte i la seva esposa Joana d’Alagó, casats per poders dos anys abans, feren una llarga estada a la vila entre 1614 i 1617. Per tal d’embellir la població, el comte donà empenta a algunes obres com la construcció del campanar, i n’emprengué altres d’utilitat pública com les fonts de les Canelles. Els treballs s’allargaren almenys fins el 1623, data que hi ha esculpida al fris que es troba sobre la imatge de Santa Coloma, i comportaren cert malestar a al vila, que veié incrementats uns impostos.
Durant molts anys aquesta fou l’única font pública de la vila i a causa de l’abundància d’aigua, més tard es construí un abeurador pels animals al costat i els rentadors públics a darrera.
La imatge de Santa Coloma actual és una còpia fidel de la primitiva, destruïda el juliol de 1936 i instal·lada novament el 1956 per iniciativa de l’Associació Aqueològica de la vila.
L'any 2011 un dels brocs de bronze fou arrencat en un acte de gamberrisme. Es va recuperar i fou tornat al seu lloc.