Patrimoni Arquitectònic
Descripció
De planta rectangular i una sola nau, consta de 3 registres amb volta de creueria, amb nervis emmotllurats que reposen en mènsules adossades als murs. L'àbsis és rectangular amb una obertura apuntada. Té un altre finestral de mig punt al mur sud.
Al s. XVI es construí el cor, sostingut per una volta de creueria amb nervadures estelades. També del s. XVI és la capella del baptisteri. Destaca la porta d'accés, lateral, de mig punt i adovellada, amb fines motllures oi cobrint-la un guardapols coronat amb floró. L'estil evoluciona del cistercenc passant pel gòtic del s. XIV fins al flamíger i gòtic tardà (s. XVI), tot sota influència directa de Poblet. En una de les pedres de fàbrica hi ha l'escut de l'abat Juan Payo (1480-1498). Sobre la portalada gòtica es pot admirar l'escut de l'abat Domènec Porta (1502-1526). Les capelles laterals s'obriren el s. XIX. Campanar de base quadrada amb obertures de mig punt i escala d'accés de cargol.
Ressenya històrica
Construcció gòtica iniciada el 1287. Substituí l'anterior església de sant Salvador, documentada ja el 1189.
Al final del s. XV consta que la parròquia era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona però al s. XVIII apareix com una vicaria perpètua a càrrec de l'abat de Poblet. En temps de l'abat Ponç (1316-48) es construí la part del presbiteri i en temps de l'abat Conill (1438-589 hom hi donà una bona empenta. S'acabà de bastir durant l'abadiat de Domènec Porta (1502-26), amb la porta d'accés i el campanar.
El temple fou incendiat el 1936, destruint-se el retaule gòtic del Roser. Les restauracions finiren el 1966.
A finals del segle XX es va modificar la forma del campanar afegint-hi un emmerletat.