Ermita de Sant Vicenç - Santa Coloma de Queralt

Descripció

Petita església isolada d’una sola nau de planta rectangular en la qual no es marca la part del presbiteri. És coberta amb volta de canó seguit, actualment arrebossada, que arrenca d’una imposta que ressegueix tot el perímetre de la nau. Conserva la porta original, tapiada, d’arc de mig punt adovellat sense cap decoració, només amb una motllura a manera de guardapols, que segueix exteriorment l’arc. La porta actual data del 1869, tal com està gravat a la seva dovella central i està orientada cap al nord, da cara al poble. Té un petit campanaret en forma d'espadanya d'un sol ull. Es conserven els murs originals a tot el perímetre i conserven restes d’arrebossat.

Ressenya històrica

El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany. En documents del segle XI ja es parla d’una capella dedicada a santa Maria que hi havia al castell però les primeres mencions de l’església de Sant Vicenç són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló. Al llarg del segle XIV un seguit de donats tingueren cura de la capella. Així, l’any 1362 es documenta un Ramon de Sarral com a donat de Sant Vicenç d’Aguiló.
Sant Vicenç d’Aguiló no fou bastida fins a finals del segle XII, començaments del segle XIII i potser fou fruit d’una iniciativa particular.
Sant Vicenç d’Aguiló ha estat sempre una capella dependent de la parroquial de Santa Maria d’Aguiló i, com aquesta, estigué vinculada al bisbat de Vic des de la seva fundació. Quan fou restaurat l’arquebisbat de Tarragona, la parròquia d’Aguiló fou reclamada com a pertanyent a la seva antiga demarcació però, tot i que el breu de l’any 1154 del papa Anastasi IV que comminà el bisbe de Vic que la retornés a Tarragona, continuà vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, que passà a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.
L’església fou restaurada pels veïns el febrer de l'any 2000. Es van dur a terme tasques de neteja de la volta, sanejament de parets, col·locació d'un paviment de pedra i instal·lació elèctrica.