Call jueu - Santa Coloma de Queralt

Descripció

Està format per l’actual C/ de les Quarteres (antigament C/ dels jueus), C/ del call (antigament no tenia nom) i C/ del Forn de Baix (format per l’antiga davallada de les Quarteres, C/ de les Quarteres, Plaça Nova i C/ d’en Salvador), que comunicava amb l’antic portal d’en Roca, avui desaparegut. Per tant, el barri jueu quedava delimitat per les muralles, la Plaça Major (antigament plaça de les Eres), el Pati del Castell i la plaça de l’església (antigament plaça de l’Om) amb el Portal dels jueus.
Els carrers que el formen són estrets i la majoria de cases han estat restaurades i reformades però n’hi ha algunes que no. És una comunitat molt ben documentada perquè es conserven la majoria de manuals notarials des de finals del segle XIII fins al moment de l’expulsió.

Ressenya històrica

Les primeres referències documentals sobre la comunitat jueva colomina són de 1272 però els historiadors afirmen que la seva presència és molt anterior. El nucli de més densitat de població hebrea es trobava al call però amb els temps les famílies jueves es van anar instal•lant entre la població cristiana a la part baixa del C/ Major, a la Plaça de l’església (antiga plaça de l’Om) i, probablement, a l’actual C/ dels marxants.
Molts d’ells tenien lligams familiars i comercials amb l’Aljama de Cervera però estaven sota la jurisdicció dels barons de Queralt després de l’acord que feren amb Pere III. A principis del segle XIV la comunitat jueva estava formada per unes 30 famílies; després de la pesta de 1348 es van donar facilitats per recuperar el descens demogràfic i van arribar a superar les 50 famílies. Era una comunitat molt ben organitzada i tenien institucions i locals propis. Sabem que tenien carnisseria pròpia, uns banys, una sinagoga, un hospital, un fossar propi fora muralles, associacions de caire benèfic, etc. Gaudien d’una certa protecció per part dels senyors de la vila i tenien privilegis. Destacaven per les seves habilitats mercantils, sobretot en el comerç de safrà que es realitzava en les cinc taules de safrà de la plaça de l’església. També tenien oficis artesanals i eren famosos es l’exercici de la medicina i la cirurgia (hi ha 17 metges documentats). Alguns jueus arribaven a ser recaptadors d’impostos, batlle, etc.
La convivència amb els cristians era totalment harmoniosa i pacífica però al 1391 hi hagué un avalot anti-jueu al call colomí, com a la resta de la península; moltes famílies es convertiren, moltes famílies es van desfer i altres van emigrar. El 1479 va morir el rei Joan II, gran protector dels jueus, i el 31 de març de 1492 es decretà l’expulsió de tots els jueus no conversos. Moltes famílies van emigrar i l’última notícia de jueus colomins a la vila data del 23 de juliol de 1492.